PDF 
Word
2. EL VALENCIANISME PROGRESSISTA: QUI SOM I QUÉ VOLEM.
2. EL VALENCIANISME PROGRESSISTA: QUI SOM I QUÈ VOLEM.
2.1. La identitat política del BLOC: Compromís per un valencianisme de totes i tots.
“... La primavera és arribada. Els valencians pensen ja en si mateixos i afirmen ses característiques. Prompte est dolç amor, que escomença en la familia i acaba en la pàtria, ens tornarà viva i espledenta la nació valenciana i nostra pròpia pàtria floreixerà com els roserals en maig”
(Eduard Martínez Sabater, “Declaració Valencianista”, 1918)
EL BLOC és l’articulació política del valencianisme progressista amb vocació unitària, i advoca per la construcció d’un projecte polític nacionalment valencià capaç de ser socialment visible, políticament potent i electoralment decisiu.
EL BLOC va nàixer fa més d’una dècada com a plataforma unitària i convergent del valencianisme d’arrel fusteriana per dotar d’una renovació les formes i propostes polítiques del nacionalisme progressista valencià. Eixa fórmula ha produït un avanç incontestable de les posicions del valencianisme fins deixar-lo com a tercera força política al País, amb vora 3000 militants i una estructura territorial ben ferma que es tradueix en la fortalesa del valencianisme municipalista. Això, però, no és prou. No ha sigut prou per consolidar el valencianisme.
Més de deu anys després el BLOC ha de renovar, refundar, el seu projecte per tal de presentar un projecte col·lectiu cohesionador que integre en el seu si totes aquelles tradicions i sensibilitats disposades a sumar per consolidar un espai polític valencià. Més ample i amb majors garanties. Per fer això, cal una actualització del discurs del valencianisme polític i treballar amb la convicció que cal unir els valencianistes, aquells que se senten Poble com nosaltres, en una proposta política democràtica, de progrés i valenciana. El BLOC és l’únic instrument possible per a fer això, per a liderar el pol valencià de la política. Cal fer-ho, amb la consistència que ens aporten les pedres angulars del discurs del BLOC, el valencianisme i el progressisme.
Deu anys després el BLOC està preparat per a sumar, està capacitat per a liderar, per ser una alternativa seriosa al bipartidisme que ens vol deixar sense veu. Amb lideratge, amb generositat, sense sectarismes i trobant les fórmules adeqüades que facen possible sumar en clau valencianista, i en clau progressista, i poder així ser percebuts com una opció en la qual poden confiar totes aquelles persones que s’estimen fer un vot a la gent de casa.
Per donar aquest salt de qualitat estem convençuts que cal fer l’esforç per superar contradiccions, afermar els avanços i no tindre por a renovar i actualitzar el nostre discurs. Construir un valencianisme de superació és la millor manera de presentar-nos a la societat valenciana del segle XXI. És necessari actualitzar el discurs valencianista per tractar de fer-lo més accessible al conjunt de la ciutadania i obert a afavorir el futur d'un valencianisme reconciliat i operatiu políticament.
Aquesta actualització del discurs prové d’unes reflexions antigues i modernes que ens donen una base sobre la qual actualitzar i renovar el nostre discurs.
El BLOC assumeix com a pròpia l’herència del valencianisme de preguerra. Un llegat que ens permet reivindicar l’esperit de la Declaració Valencianista de 1918 o la tasca en pro de l’autogovern i la normalització cultural del valencianisme republicà.
EL BLOC reconeix els valors del millor i el més sincer del “nosaltrisme” valencià, en els discursos emanats des d’una voluntat de “fer país” que incidien en la instrospecció nacional. Allò present significativament en la proposta fusterianista, que advocava per un país diferent al provincianisme i la despersonalització.
EL BLOC se sent part del conjunt de les reflexions amb vocació pactista i conciliadora que des de fa dècades s’han construït des d’una posició nacionalment valenciana i s'han posat en papers públics. Unes reflexions que necessiten plasmar-se en acció positiva per no quedar-se en el desencís i la frustració de l'envelliment o la caducitat.
El BLOC, des del màxim respecte a les tradicions que ens han situat en el camp d'un discurs i projecte nacionalista coincident amb l'històric Regne de València i el modern País Valencià, es reclama com a valencianista sense més adjectius. Els apel·latius de blavers, catalanistes, tercerviers... ens remeten al passat i hui, amb aquest document, allò que volem parlar és sobre el present i el futur. Ens declarem valencianistes i sabem que el vertader repte a assolir és la convergència amb la societat valenciana.
EL BLOC torna a posar de manifest que el projecte nacional alternatiu que oferim a la societat valenciana és la millor aportació per a enfortir una societat de progrés i benestar, cohesionada socialment i territorial i amb visibilitat política al país, a Espanya i a Europa. Perquè, com s'ha dit moltes voltes, ser valencians i valencianes és la nostra manera de ser ciutadanes i ciutadans.
EL BLOC és conscient que l'absolutisme en les autoafirmacions identitàries no és real en les societats europees. Ni es correspon amb la realitat, ni és matemàticament identificable amb la radiografia electoral. Per això, el discurs valencianista ha d'adreçar-se sobretot a aquelles persones que es defineixen nacionalment valencianes, però també a aquelles que des d'una valencianitat sincera puguen tindre altres àmbits d'adscripció identitària complementaris, que no són percebuts com a contradictoris. Aquesta convicció pren major rellevància encara en una societat com la nostra, que majoritàriament es defineix identitàriament de forma dual, i amb un vigorós sentiment d'adscripció a les dos identitats, tot i que donant-li uns usos i funcions diferents a cadascuna d’aquestes adscripcions.
Per tot això, posem de manifest que, sense objectius exhaustius, posem en circulació tot un seguit de senyals d'identitat, d'idees força, que han de conformar la forma i el fons d'un Espai Valencià de Progrés amb vocació majoritària. Ni són idees noves, ni són idees nostres, però posar-les de manifest des d'una perspectiva global implica una reafirmació de la voluntat de fer el camí junts, superar les contradiccions heretades i plantejar un marc ample d'encontre per als valencians i les valencianes que ens permeta albirar un futur digne.
2.2. El valencianisme del segle XXI. La resposta valenciana.
EL BLOC fa pública la voluntat de treballar per situar la nació valenciana en el concert de les nacions del món. Un País Valencià políticament democràtic, socialment avançat i agermanat amb la resta de pobles. Una comunitat política culturalment dinàmica, intel·lectualment avantguardista, econòmicament potent, territorialment cohesionada i ambientalment sostenible.
Per tot això, concretem que el valencianisme de totes i tots ha de ser:
DEMOCRÀTIC
Nosaltres situem el valencianisme com un moviment radicalment democràtic. Només podem construir el nostre discurs i actuació amb el màxim respecte a les regles de la democràcia. Qui entenga que, des de la coacció, la intolerància o la falta de respecte a les posicions dels altres, es pot actuar en clau cívica o política no mereix ser considerat valencianista. Democràcia implica també reconéixer la legitimitat dels altres projectes nacionals existents en la societat valenciana, i la ferma convicció que només des de la seducció política podrem fer que el nostre projecte nacional siga majoritari al País Valencià.
Un caràcter democràtic que vol anar més enllà dels mecanismes prevists en les democràcies formals, i que es plasma en la voluntat de diàleg permanent amb la societat, la política entesa “de baix cap a dalt”, i la creació de fórmules que incentiven la seua participació en la responsabilitat pública de prendre decisions. Una vocació democràtica que planteja una completa revisió de la forma de gestionar els mitjans de comunicació públics per tal d'adaptar-los a un model comunicatiu professional, al marge de dirigismes partidistes i que complisquen amb la seua llei de creació com a instruments de comunicació públics, de qualitat i en valencià.
Una visió de la democràcia que advoca per una ciutadania igual en drets i obligacions, sense espai per a discriminacions de cap tipus, i que considera que la igualtat també depén d'oferir a totes les persones les mateixes oportunitats i garantir uns mínims per a l'autonomia de les persones i la dignitat de la seua vida.
Una democràcia que està urgida d’una regeneració que pose l’accent en l’honestedat, la transparència i els comptes clars. Som persones democrates que creiem en la política com un servei públic sacrificat i apassionant. No tots som iguals.
Un caràcter democràtic basat en la concepció del respecte als drets de les persones i els pobles a determinar el seu futur, tot garantint el respecte a les regles de joc dels ordenaments jurídics internacionals.
RECONCILIAT I UNITARI
Nosaltres considerem que ja s'han balafiat massa esforços, massa temps i massa energies en les baralles i les discussions bizantines, mentres la majoria de la societat valenciana ha deixat resolts gran part d'eixos debats. El BLOC pretén representar i aglutinar tot l’Espai Valencià, i per eixa raó cal abordar la qüestió històricament controvertida de la simbologia valenciana; amb una intenció i una pretensió ben clara: superar velles batalles, i reconciliar postures i tancar ferides, per tal d’enfortir el projecte. Ja va sent hora que es produïsca una sincera reconciliació entre totes aquelles persones que volem un país no dependent, una nacionalitat amb més autogovern. Un País amb política, pensada en termes propis.
Un moviment reconciliat en la recerca de trobar un espai comú en el qual treballar de cara al demà i el despus-demà. Un espai valencià amb capacitat de sumar que actue des de la lleialtat, la generositat, la cooperació i la col·laboració per construir un valencianisme polític potent i unitari.
Els valencianistes del BLOC, considerem el País Valencià com la nostra nació, o com a mínim, el nostre marc d’adscripció i lleialtat política. Aquesta Nació Valenciana és la nostra adscripció nacional. Tanmateix, som conscients que, en l’àmbit del valencianisme polític, coexisteixen diverses adscripcions nacionals suplementàries o complementàries. Un bon nombre de nacionalistes valencians defensen l’àmbit lingüístic com a la seua nació; a alguns, fins i tot, no els importa reconéixer-se més o menys identificats amb la “nació que hi ha”, Espanya o l’estat espanyol, federal o confederal, al capdavall, el marc nacional actual; òbviament hi ha molts que pensen i senten que eixa nació és, simplement, la valenciana. Tots hi caben, al BLOC, sempre que fem del País Valencià el nostre àmbit de referència nacional i polític prioritari, el nostre primer cercle nacional concèntric superador de qualsevol altra adscripció nacional supletòria o complementària.
Advoquem per un valencianisme reconciliat en torn de les senyes d'identitat que la ciutadania valenciana ha assumit majoritàriament des de fa dècades al caliu de la realitat estatutària. La societat valenciana, durant els prop de 30 anys de democràcia actual, ha anat configurant-se en base a un univers simbòlic –oficial- plenament consolidat, i assumit per una àmplia part de la nostra població.
L’univers simbòlic encara té pendent d'assumir amb major normalitat, fins i tot en la legislació simbològica valenciana, la simbologia provinent de la proposta fusteriana. El Penó de la Conquesta ens recorda el naixement del Regne de València, és ben present a moltes localitats del territori i sentit per milers de ciutadans, des de la valencianitat més insubornable, com a símbol propi i lligat a la millor tradició del valencianisme progressista.
Aquesta voluntat de conciliació, derivada d'una determinació per ser entesos pel conjunt de la societat i avançar en la construcció nacional del poble valencià, ens ha de conduir a avançar en l’assumpció normalitzada de la simbologia estatutària, més concretament de la Senyera coronada, com a símbol privatiu, com a bandera que ens identifica com a nació en el món, que ens uneix amb la tradició del primer valencianisme polític i que ens pot aportar noves complicitats ciutadanes que estan esperant trobar una resposta política en clau pròpia. Una resposta valenciana que situe com a prioritària l'assumpció de major autogovern i que parle amb veu pròpia tant a Espanya com a Europa.
El BLOC ha d’assumir com a pròpies, totes les diferents manifestacions simbòliques representatives del ser valencià: banderes, escut, himnes, etc. Cal recuperar l’herència del valencianisme de preguerra, fent nostre, per exemple, el Cant de Lluita o Redempció, i fer-ho de manera compatible amb la tradicional Moixeranga, o fins i tot amb l’himne oficial, tot i que en la seua versió més digna. Fent aquest exercici de responsabilitat i maduresa serem fidels tant a la nostra més primigènia tradició política, com a les diferents percepcions valencianistes actuals. Cal avançar a hores d’ara, l’assumpció d’un únic sistema simbòlic valencià inclusiu que prioritze les funcions i els usos dels elements que ens remeten a la voluntat de dignificació nacional. Sense exclusions innecessàries, sense antagonismes estèrils. Cal assumir-ho tot, tot ens és propi. En l’actualitat, tot és valencià.
S'han fet molts avanços en aquest sentit, la coexistència simbològica ha sigut assumida pel conjunt de l’organització. Ara cal afermar els avanços i fer pràctica quotidiana, més enllà de conjuntures electorals. Sense imposicions, amb voluntat inclusiva i respectant sensibilitats territorials i polítiques, però amb la decisió com a organització nacional que som d’afavorir la convergència de l’imaginari simbòlic del nacionalisme valencià amb l’univers simbòlic de la societat valenciana.
Deixar més temps sense avançar en aquestes qüestions significa continuar regalant a les opcions polítiques majoritàries la capacitat de presentar-se a ulls de la societat com els màxims representants de la valencianitat. És hora de recuperar espais i sectors socials als quals no som encara accessibles.
No es tracta de mirar al passat, o recrear-nos en discussions vexilol·lògiques. És hora d'analitzar serenament el present per tal d'adoptar les millors solucions de cara al futur. Unes solucions que, com ha passat en el camp lingüístic, per molts matisos i puntualitzacions que es puguen fer, han esdevingut bones solucions per a llevar-li càrrega de conflictivitat a la tasca de normalització i normativització de la llengua pròpia. Des del consens, i comptant amb el suport del conjunt de la societat, s'ha iniciat un camí que millora objectivament la situació del valencià gràcies a la creació de l'AVL i els dictàmens que li donaren cobertura, i que amb el major dels tactes acoblaven l'àmbit lingüístic del valencià-català amb l'orgull secular dels valencians pel que fa al nom i consideració orgullosa de l'idioma propi. Falta faena a fer, com ara avançar en la doble denominació de la llengua i evitar els vergonyants episodis de censura per part del govern autonòmic. Tot és millorable, però el consens al voltant de l'AVL ha estat bo per a tots aquells que ens estimem la llengua dels valencians.
El valencianisme polític del segle XXI ha de ser inclusiu, ha de tractar de replegar totes les sensibilitats que d’una manera sincera s’han recongeut en la valencianitat. Per eixe motiu hem de fer compatible la denominació del territori que ha fet seua el valencianisme progressista, el País Valencià, popularitzada en temps del valencianisme republicà, i més encara, com a nom lligat a la lluita antifranquista; la defensa de la democràcia i l’autonomia, amb d’altres denominacions del país que bé siga pel seu caràcter oficial, històric o reivindicatiu, han fet diversa fortuna en la terra valenciana. Per això, el BLOC no hauria de fugir d’acceptar i d’utilitzar, de forma indistinta, amb diferents freqüències i segons convinga, qualsevol de les expressions que es referixen a la nostra terra: Poble Valencià, Nació Valenciana, Regne de València, València o Comunitat Valenciana (per què no emprar-la com a Comunitat Nacional Valenciana?, o aprofitar el fet que, malgrat tot, és la primera denominació unitària amb la qual amplies capes urbanes, o realitats territorials com les comarques més meridionals, s’han trobat immerses en un projecte d’autogovern unitari, defugint altres invents d’inspiració disgregadora).
Per al BLOC, i partint de la lleialtat al terme de País Valencià com concepció moderna de la nacionalitat valenciana, cap d’aquestes denominacions hauria de constituir-se com a excloent, cap d’aquestes hauria d’esdevenir element de distorsió o de disputa a l’hora de denominar la nostra terra. Totes haurien de ser, també, nostres.
A propòsit d’aquesta voluntat conciliadora inclusiva, inajornable i ineludible, cal advertir els intents de perperpetuar la pàtina conflictiva del valencianisme que continuen fent-se des de tota mena d'espais i tribunes. Cadascun és ben lliure de mantindre els postulats que trobe adient, però ningú a hores d'ara pot refugiar-se en les essències, siguen aquestes de la classe que siguen, per posar pals a les rodes dels intents d'eixamplament del valencianisme.
També des del projecte nacional espanyol, i especialment des dels partits polítics que el representen, existeix una intenció clara de no permetre un valencianisme reconciliat i competitiu políticament. Hi ha una clara decisió de situar el valencianisme fora del parlamentarisme autonòmic, i no només amb la injusta barrera del 5%. Uns volent-nos situar en l'esfera de la radicalitat i fins i tot de l'estrangerització, i uns altres en l’esfera de la docilitat política i tenint com a única finalitat ajudar a dissimular la seua incapacitat de presentar-se com alternativa real de govern. Cal saber fugir d’aquets paranys que només ens porten a la inacció i el seguidisme.
En definitiva es tracta de construir un discurs capaç de conjuminar el millor de les tradicions valencianistes i lligat amb l'univers identitari i simbòlic assumit com a paradigma de la valencianitat. Allò què som i la seua visualització.
MODERNITZADOR I PROGRESSISTA
Nosaltres considerem que el millor llegat del nosaltrisme fusterià és la voluntat d'oferir un projecte de modernització per al País Valencià. Abans, però, ja podem observar en el valencianisme republicà dels anys trenta del segle XX eixa espenta modernitzadora. Front a uns altres discursos que acaben sempre per donar l'última paraula a Madrid sobre les decisions a prendre, el valencianisme ha de seguir explicitant la seua capacitat d'oferir un discurs de modernització a la societat valenciana.
Un discurs de modernització que se situe en l'avantguarda de les reflexions globals que han de fer-se a hores d'ara arran de les conseqüències de la crisi de la bambolla immobiliària o el crack dels excessos de l'economia especulativa financera. Un discurs que atenga als reptes de la crisi energètica i comprenga l'oportunitat que representa el desenvolupament de les indústries verdes o caminar cap a la societat del coneixement com a millor estratègia per aconseguir una convergència real amb les societats europees més avançades, per posar alguns exemples de problemàtiques a resoldre a hores d'ara.
La tasca de modernització del país implica aturar els desequilibris territorials i socials que hui en dia s'estan fent més evidents a causa del manteniment d'un model de creixement econòmic que, amb la crisi actual, està mostrant-se com un model amortitzat i fracassat.
Un discurs que, per força, ha de situar-se en l'espai del progressisme. Un progressisme suficientment ample com per permetre la participació de totes aquelles tradicions polítiques en les quals la qüestió social ocupa un paper prioritari. Un moviment nacional alternatiu, de profundes arrels democràtiques, sap ben bé què vol dir garantir el drets de les minories i els menys afavorits. Sense entrar ací en el detall, ni amb definicions acurades del terme, el progressisme del nostre discurs ha de prioritzar la defensa de la societat del benestar; la defensa d'un model de creixement econòmic arrelat a l'estructura productiva del país, i els sectors industrials tradicionals i emergents; l'assumpció de la pluralitat del país com un factor d'enriquiment col·lectiu i la conservació del territori com l'estratègia més racional per donar-li estabilitat a la nostra condició de societat oberta, vinculada al turisme i al sector de serveis i, per tant, necessitada d'un patrimoni natural respectat.
Progressista pel que representa de respecte a valors com ara el dret a la diferència, la igualtat, la tolerància o creure en una societat formada per persones lliures i iguals. El valencianisme ha d'estar irremeiablement lligat a polítiques que augmenten la qualitat de vida dels ciutadans.
DE VALENCIANISTES I DE VALENCIANS
El programa polític del BLOC està destinat a millorar la qualitat de vida del conjunt dels ciutadans del País Valencià, però el discurs polític que li atorga sentit està adreçat bàsicament a aquells que es reclamen nacionalistes valencians. Ara, però, el valencianisme polític ha d’esforçar-se per ampliar la seua capacitat d’esdevindre l’interlocutor polític d’eixe 15%-20% de la societat que des de fa molts anys està fent palés als estudis sociològics el seu desig de poder comptar amb una força d’obediència valenciana, que reclame major autogovern i se situe en l’àmbit del progressisme.
Per aconseguir eixe recolzament electoral del 6% al 8%, que ens marcàvem en anteriors documents interns de cara a les pròximes eleccions, hem de ser més permeables a sectors que sense vindre de la cultura política del nacionalisme estiguen orfes d’opció política en la qual confiar o estiguen afartant-se del bipartidisme. Per fer això cal ampliar la nostra mirada i, seguint l’exemple dels col·lectius locals que aconsegueixen uns resultats que superen el 10% del vot municipal, cal saber ser els representants de sectors socials plurals que ens veuen com els que millor defensem els seus interessos en l’ambit local. La traducció d’això a nivell autonòmic encara dista de ser òptima. Per aconmseguir aquest objectiu cal fugir d’estridències o radicalismes banals, però conservant la ferma convicció de ser els representants dels ciutadans que volen ser i viure com a valencians en el segle XXI.
Aquesta aposta política del BLOC cal que siga de llarg recorregut, amb un horitzó que podríem situar en l’any 2015, però necessita que donem passes des de ja per tal de poder esdevindre una opció política d’ample espectre. Sense oblidar els nostres referents ideològics, cal traduir-los de manera intel·ligent a la societat amb un esforç constant d’actualització, renovació i modernització. Altres opcions minoritàries com la nostra, com ha passat a Galícia o Navarra, han apostat ben fort per la seua institucionalització, la seua voluntat de ser decisius, en base a sumar perfils del nacionalisme i el progressisme, i adequar-se a la realitat que viuen quotidianament. La multiplicació de la seua potència política és indiscutible, i hauria d’estar un referent per a nosaltres.
Anem cap a un món cada vegada més interdependent i plural, i això també es reflecteix en la qüestió identitària. Una societat moderna i complexa com la nostra no pot restar encaixada en definicions identitàries absolutes o supremes. Més bé, cal caminar, per arribar a una nació possible, a un projecte nacional valencià assumible per un sector important de la ciutadania, a dirigir la nostra invitació, i buscar la seua complicitat, a totes aquelles persones que són conscients políticament de la importància de ser valencians, tot i que això no vaja acompanyat d’una cultura política o d’una autodefinició identitària clàssica de la manera com l’entenem des del valencianisme nacional estricte.
Per això, tal i com fem esment en altres parts d’aquesta ponència, la nostra proposta política supera l’estadi clàssic identitari perquè considerem més operativa la identificació valenciana. En una societat que revela uns índexs tan baixos en l’actualitat pel que fa a la seua consciència nacional valenciana, cal buscar un marc atractiu que afavorisca l’adhesió cap a la identificació de la ciutadania en reptes com la necessitat de fer política en clau pròpia o la identificació amb tota una sèrie de valors lligats a la modernització i la dignificació del país. Sens dubte un avanç substancial d’adhesions cap als valors projectats des del valencianisme progressista conduirà, al remat, milers de ciutadans a veure amb confiança la construcció d’un projecte nacional alternatiu.
Ser valencianista a hores d’ara no és el mateix que fa trenta anys, ni tan sols que fa deu anys, i hem d’adaptar-nos al canvi substancial de la societat valenciana en els darrers anys, ampliant els possibles receptors del nostre discurs, dient la nostra en els debats majoritaris i amb la capacitat d’introduir en l’agenda política allò que no és interessant per als que pretenen arreglar-ho tot amb focs d’artifici que deixen la terra erma quan s’acaba la festa, o per aquells que ara ho fien tot a l’optimisme metafísic que governa a Madrid.
Per fer això necessitem situar-nos en l’eix valencià de la política, el nostre espai polític més competitiu, i capacitats per presentar un model diferent de país al que ara mateix ens presenta el bipartidisme. Per fer això, hem d’aconseguir ser percebuts cada volta més com l’opció que millor representa la valencianitat, al capdavall com els que millor podem defendre els interessos de la ciutadania valenciana.
OBERT I INTEGRADOR
Nosaltres entenem que el discurs valencianista no pot ser terreny vedat d'aquells que parlem una llengua, o som nascuts ací. Aquesta asseveració, com a totes les que fem en aquestes línies, ni és pròpia ni nova. Però cal reafermar-la i renovar el seu contingut.
En la qüestió lingüística hem de pregonar que la llengua pròpia, i les seues possibilitats d'esdevindre un vehicle de comunicació i cultura al marge del procés de minorització actual, és responsabilitat del conjunt de la ciutadania valenciana, no només dels valencianoparlants. Per això, i seguint l'exemple que amb tan bon criteri està duent a terme l'entitat Escola Valenciana, cal deslliurar la llengua pròpia, o més correctament, la llengua nacional, de qualsevol temptativa de problematitzar-la. Hem de convidar tota la ciutadania, siga quina siga la seua llengua, a considerar-la com un tresor comunitari a salvaguardar i posar en valor. De la mateixa manera que assumim amb orgull, aquells que som bilingües, l'existència d'una altra llengua, el castellà, en la nostra societat. I per això el valencià ha de ser sinònim de futur, competència, vitalitat cultural i prestigi. La gran batalla de la llengua és retrobar l'estima i el sentiment de pertinença per part de tota la societat. També pels nouvinguts que van arribar fa vàries dècades des d'altres territoris de l'Estat i estan integrats com a valencians o pels nouvinguts actuals provinents d'altres racons del món. Si guanyem aquesta batalla, variarà la tendència de pèrdua d'ús del valencià i tots ens revelarem davant les agressions als drets lingüístics que quasi diàriament hem de suportar aquells que tenim la gran sort de poder fer la nostra vida en qualsevol de les dos llengües oficials de la comunitat autònoma.
La proposta valencianista, i malgrat sonar a tòpic, està adreçada a totes les persones que viuen en aquest país. Perquè quan des del valencianisme polític es reclama l'alliberament del peatge de l'AP7, mesures contra la precarietat i la sinistrabilitat laboral, el reconeixement del dèficit històric de finançament o la denúncia de l’urbanisme salvatge, s'està fent política per a tots i per a totes.
Cal avançar, i supera l'objectiu d'estes reflexions, en els debats sobre la multiculturalitat, interculturalitat i les fórmules idònies d'integració. Ara bé, hauria d'estar clar que l'adopció de drets per part dels nouvinguts, de tots els drets, també dels polítics, ha de comportar una assumpció completa de l'ordenament jurídic establert, més enllà de qualsevol mena de tradició cultural, així la interiorització de pràctiques lligades a la igualtat de gèneres, la llibertat sexual, la laïcitat o la integració en la realitat cultural del país.
Siga com siga, encara està pendent de madurar un discurs ben elaborat, per part del valencianisme, sobre el model d'integració de la nova migració que està variant la faç de la nostra societat, i li atorga major riquesa material i immaterial, alhora que comporta un diàleg i contrast cultural interessant.
AMB UN NOU MARC DE RELACIÓ AMB CATALUNYA
Una reactualització del discurs valencianista ha de plantejar la necessitat de canviar el marc de relacions amb Catalunya per a resituar-lo des del seu àmbit lingüístic clàssic, per un àmbit de relacions geoestratègic.
Per fer possible això, cal desterrar abslolutament les visions paternalistes i esbiaixades que han presidit les relacions País Valencià-Catalunya. Ha d’imposar-se per a benefici de valencians i catalans l’adopció d’un marc de relacions modern, madur i equitatiu. Sense excloure la competència i les contradiccions, cal apostar per la cooperació, les oportunitats i la connexió amb Europa que suposen unes relacions fluïdes amb els catalans.
Dins d’aquest clima productiu de relacions, a la manera que el BLOC ha entés sempre la relació amb les forces polítiques i socials que representen el catalanisme, cal que es construïsquen les relacions amb els pobles amb els quals compartim llengua. De segur que un marc de relacions equilibrat i horitzontal donarà lloc a una major coordinació entre els diferents països, també en la vessant de la normalització i normativització de la llengua comuna.
Per fer aquesta proposta estable es necessita la voluntat política institucional i la complicitat dels sectors professionals, creatius i empresarials que estan reivindicant a hores d’ara una major relació a tots els àmbits entre les dos Generalitats. No té cap sentit a hores d’ara el manteniment de postures d’incomunicació, elevades al paroxisme en entrebancar els acords per garantir la reciprocitat de les televisions autonòmiques públiques dels territoris que abarca el marc lingüístic del valencià-català. Un problema creat a causa de la incapacitat del PP de desvincular-se dels sectors més ultres de la societat valenciana, i l’engany del govern central socialista pel que fa a la concessió de canals televisius.
En l’actualitat l’interés per buscar l’acord i la complicitat amb Catalunya, a l’hora de reivindicar infraestructures i una reforma del finançament autonòmic, només pot ser ignorat des de la miopia política del govern autonòmic del PP.
El valencianisme polític fuig de discursos polítics inservibles com a marc de relacions amb el Principat i resta dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó, bé siga des de posicions unitaristes de caràcter nacional, bé siga amb l’anticatalanisme com a instrument de definició pròpia o eina per traure rèdits electorals. El valencianisme polític reclama un nou marc de relacions amb Catalunya basat en el respecte i la confiança mútua i el desplegament de les oportunitats presents i futures que unes bones relacions poden ajudar a desenvolupar.
POLÍTICAMENT VISIBLE A ESPANYA
El valencianisme com a discurs polític que planteja la construcció nacional valenciana ha d’avançar en la seua homologació amb la resta projectes polítics nacionalistes perifèrics de l’Estat Espanyol. Uns projectes polítics que han sabut integrar la seua fortalesa en els respectius territoris amb la incidència en la política espanyola, ja siga per tal d’assolir millor tracte inversor per part de l’Estat, ja siga per incidir en una visió pluralista de la realitat espanyola.
Ara mateix hem de fer clara la nostra reivindicació de més autogovern, tot exigint la posada en marxa d’una nova fase de descentralització política, una volta esgotada la descentralització administrativa. La Generalitat Valenciana és un monstre administratiu mancat de poder de decisió. La nostra lectura crítica de la passada reforma estatutària, obra del consens del PP-PSOE, ens aferma en la convicció que estem davant d’una oportunitat perduda per actualitzar notablement el nostre sostre competencial i la capacitat d’avançar cap a un sistema de finançament concertat. Sense por a enganyar-nos podem afirmar que només la presència del valencianisme polític, també a les institucions espanyoles, podrà permetre albirar noves reformes estatutàries que ens situen en peu d’igualtat amb la resta de nacionalitats històriques de l’Estat.
Entendre açò ens porta a la necessitat d’interioritzar com a organització la insuficiència política resultant de no tindre una veu valencianista a Madrid. Resulta objectiu inajornable presentar-nos a les pròximes eleccions generals amb capacitat d’estar presents a les Corts espanyoles. Aquest no és un repte nou, però la novetat ha de vindre per treballar amb molt de temps per davant en aconseguir eixa capacitat.
Hem d’instaurar un procés de fiscalització de la migrada tasca que fan els diputats valencians a les Corts espanyoles pel que fa a la proposició de temes que afecten específicament els valencians. I hem de fer pedagogia, molta pedagogia, amb un discurs que explique els avantatges què, per a les seues respectives comunitats autònomes, representa comptar amb diputats bascos, catalans, gallecs o canaris. Hem d’insistir molt en aquests discursos per tal que vagen calant en la percepció social valenciana. Si ho fem només tres mesos abans de les pròximes eleccions generals tornarem a tindre molt complicat comptar vertaderament en este tipus de contesa electoral.
Sens dubte l’enfortiment de les relacions amb GALEUSCAT ajudarà a fer valdre la nostra utilitat per ver visible políticament el País. Cal continuar donant-los un valor d’estabilitat i futur, tot reivindicant una major presència i importància del BLOC com a representants consolidats del nacionalisme valencià.
Adobat amb això, i més encara ara que comptem amb diputats a les Corts Valencianes, cal enfortir la nostra capacitat de liderar la resposta valenciana a grans temes que afecten al conjunt de l’Estat, com ara la reforma del finançament autonòmic o la reforma pendent de la Constitució o l’administració de Justícia. I cal fer-ho permeabilitzant d’aquest discurs nacional a tota l’estructura organitzativa i territorial amb que comptem
Hem de reforçar la nostra tasca per reclamar la utilitat de la presència de diputats valencianistes a Madrid, i fer-ho amb el temps suficient. Tanmateix, i per no pecar d’ingenus, sabem que els avanços substancials en esta matèria aniran vinculats a la fortalesa electoral que demostrem en la pròxima contesa autonòmica.
EUROPEU
Nosaltres reivindiquem un discurs polític sobre la UE que advoca per la construcció d'un espai polític europeu que done protagonisme a la pluralitat regional que el conforma. L’Europa política ha de trobar un model que supere les rigideses dels estats-nació actuals i que reconega la participació política en la UE de les unitats subestatatals, com ara la comunitat autònoma valenciana. L’Europa dels Estats, necessita complementar-se amb la Europa dels Pobles i l’Europa dels Ciutadans.
La vocació progressista i europeïsta del nostre projecte ens ha de reforçar en la reivindicació d’una Europa amb discurs polític i sensibilitat social. Amb veu coherent i coordinada en el tauler dels grans eixos polítics mundials. Treballant per afavorir convergències entre els territoris, liderant la lliuta contra el canvi climàtic, aprofundint en la cultura del diàleg i la pau i multiplicant la cooperació internacional com a instrument més eficaç per aturar la necessitat de milions de persones de fugir dels seus països i plenar les xifres de la immigració internacional.
Així mateix, resulta indefugible per a l'avanç econòmic de la nostra societat la conformació d'un espai geoestratègic al voltant de l'Arc Mediterrani. Ens va el futur en la dotació d'una operativitat institucional i política a la dorsal euromediterrània que abraça, almenys, des d'Alacant a Milà. L’Euroregió Mediterrània és una proposta de futur plena d’oportunitats. És una aposta estratègica per equilibrar la Unió Europea i presentar una alternativa a la poderosa inèrcia d'altres euroregions europees situades molt més al nord i al centre de l'espai comú europeu. L’Europa mediterrània ha d’esdevindre un contrapés dinàmic a l’impuls continental de la UE, i els valencians podem i hem de ser protagonistes d’eixe procés.
Comptem a nivell geogràfic amb una situació privilegiada per tal de construir discursos i projectes que facen referència a la Euromediterrània, i sobre això hem d’articular la nostra posició en el conjunt de la Unió Europea.
QUOTIDIÀ
Nosaltres plantegem que el discurs i praxi valencianista ha de buscar solucions als reptes d'una societat postindustrial, avançada i complexa. La defensa dels interessos de la majoria dels ciutadans ha de ser la gran responsabilitat del valencianisme. És obligació nostra garantir la dignitat de les persones que viuen en el nostre país. També és responsabilitat del valencianisme reivindicar amb fermesa el cessament del tracte discriminatori a què som sotmesos per part de l'Estat en matèries com el finançament autonòmic i la inversió per habitant o reivindicant que la descentralització administrativa de l’Estat de les Autonomies done lloc a una vertader autogovern. Comptar amb recursos i poder decidir sobre ells.
La reflexió més estrictament identitària no pot absorbir els esforços que es necessiten per situar-nos en els debats de fons que necessita el país: com ara quin model de desenvolupament cal posar en funcionament; com garantim la rendibilitat del sector agrícola com a sector estratègic; com equilibrem el país en base a estratègies de llarg recorregut que donen oportunitats a les comarques d'interior, per a bandejar l'excessiu pes a tots els nivells del litoral. També cal donar conclusions a debats interns recurrents per a respondre amb agilitat i coherència als problemes més conjunturals que afecten la ciutadania. Ara com ara, això es fa indefugible. La crisi econòmica, amb l’augment de la desocupació com a vector més inhumà de la situació, esdevé un marc de treball quotidià, adobat amb reflexions de fons, sobre el qual el valencianisme ha de mostrar la seua utilitat com projecte de modernització del país i garant del benestar social.
La construcció d'un país d'alta qualitat és sinònim d'una defensa diària del bé comú i està urgida d'una revisió severa del model de creixement econòmic. L'actual gegant amb peus de fang que ha revelat ser l'autonomia valenciana és capaç de situar les mirades del món amb els esdeveniments que organitza, però resulta molt vulnerable quan arriben èpoques de crisi, més encara quan la irresponsable gestió dels diners públics està deixant la Generalitat Valenciana en una situació ben pròxima a la fallida tècnica i no comptem, a més, amb un finançament adequat a la nostra població, el nostre PIB o la nostra participació en els impostos que recapta l'Estat.
AMB VOCACIÓ DE GOVERN I SENTIT D’ESTAT
La injusta barrera del 5% electoral ha comportat greus problemes al valencianisme per assegurar i consolidar la seua presència continuada en la política autonòmica. La dificultat per garantir la representació en les Corts, de la majoria de les opcions que s'han reclamat del valencianisme, les ha dut a perdre part de la seua competitivitat electoral. Han portat a molts ciutadans, que poden ser proclius a votar a una opció de casa, a fer el famós “vot útil”
Malgrat aquesta debilitat electoral que cal resoldre el més prompte possible situant el projecte en el seu àmbit més competitiu, és a dir com al pol valencià de la política, el valencianisme ha de fer una aposta a llarg termini per ocupar la centralitat política al país. De la mateixa manera que fa CiU a Catalunya, el PSOE al conjunt d’Espanya o el PNB a Euskadi. Ocupar aquesta centralitat significa esdevindre imprescindible, ja siga des del govern, o fins i tot des de l’oposició com li passa des de fa uns anys a CiU, per a generar consensos o assenyalar les prioritats de la política al país. Tindre capacitat de marcar agenda i comptar amb un programa de govern. No cal dir que en aquests moments eixe paper l’hegemonitza al nostre país el PPCV, de la mateixa manera que ho va fer el PSPV-PSOE en els primers anys del desenvolupament autonòmic.
El nacionalisme valencià, a diferència d'altres discursos minoritaris en l'escena política valenciana, no té vocació d'oposició. Almenys, de ser només oposició, i això s’ha demostrat a bastament en multitud d’actuacions del valencianisme municipalista. Hem demostrat que sabem governar i que sabem fer una oposició constructiva i amb propostes. De cara al futur, i després de consolidar la presencia del valencianisme progressista en les institucions d’autogovern valencianes, caldrà bastir un projecte socialment creïble, un programa de govern que incidisca en es problemes i les preocupacions majoritàries de la ciutadania valenciana i puga ser percebut com un model alternatiu de país amb capacitat de liderar la política valenciana. Un projecte que cal actualitzar, millorar i ampliar i que sap que la política no s'acaba dient no a tot o fent crítica de tot allò proposat pels altres, sense la presentació d’alternatives o sense la capacitat de marcar agenda i prioritats en la política del país.
El nacionalisme valencià té sentit d’Estat i sap arribar a consensos amb les altres forces de l’espectre polític valencià. Aquesta vocació de generar consensos al marge del soroll partidista ve donada pel nostre sentit de la responsabilitat, la nostra estima al país i la creença en una política basada en el diàleg, el respecte per l’altre i direccionada a trobar solucions als reptes antics i nous que cal respondre de forma positiva com a societat.
Tot i que el repte actual del valencianisme polític és garantir i consolidar la seua presència en les Corts Valencianes en el 2011, en base a l’enfortiment del BLOC com a organització política, i la capacitat de liderar un Espai Valencià de Progrés, cal que ens dotem progressivament de les eines necessàries per a construir una proposta programàtica i política d’ample espectre i llarg recorregut. Un programa de govern responsable que busque complicitats amb la societat civil, i els sectors professionals, per tal d’arredonir la seua confecció i aspirar a ocupar la centralitat política en el País Valencià.
La vocació de govern del nacionalisme valencià ve donada al mateix temps per l’absoluta autonomia que ha de mantindre front a les opcions que representen el bipartidisme dominant. Ni som la marca blanca de ningú, ni devem lleialtats absolutes a uns altres projectes que històricament han basat la seua relació amb el valencianisme polític des de l’incompliment dels acords o el pacte dels grans temes seguint els criteris de Madrid i consolidant l’entesa del bipartidisme centralista. Les posicions seguidistes d’opcions valencianes amb els grans partits, recordem l’experiència d’UV en eixa direcció, s’han demostrat letals per poder guanyar credibilitat políticoelectoral. Això no ha d’implicar equidistància o aïllar-se de les conjuntures i les dinàmiques de cada legislatura, però sí que ha de significar que les decisions siguen preses en funció únicament del respecte al programa polític del valencianisme i els interessos de la ciutadania. Això significa que el valencianisme polític no pot ser esclau de ningú, ni hostatge que impedisca prendre les decisions correctes en cada moment. Estem parlant d’autonomia i de clarificar la nostra posició en la política valenciana.
Nosaltres som ben conscients que el nacionalisme valencià es juga la seua credibilitat en la pròxima contesa autonòmica. Està obligat a ser present en les Corts Valencianes sorgides de les pròximes eleccions a celebrar previsiblement l’any 2011. La debilitat de jugar-s’ho al tot o al res de les fites electorals autonòmiques és un problema que ha de superar-se a partir de l’any 2011 i que constrasta amb la dimensió potent del municipalisme valencianista.
La capacitat de liderar un espai politic valencià, per part del valencianisme progressista, és cabdal. Que el BLOC assumisca un procés de renovació i modernització intern per tal que la nostra tasca guanye en qualitat, i que siga capaç de sumar voluntats i estratègies d’aquelles opcions polítiques i entramat cívic articulades a hores d’ara al voltant del valencianisme i del progressisme, esdevé bàsic per fer realitat un valencianisme reconciliat, amb vocació unitària i capaç de ser socialment visible, políticament potent i electoralment decisiu, tal i com encapçalàvem els paràgrafs inicials.
De la capacitat de lideratge, de la responsabilitat, de la generositat i de la voluntat de passar pàgina i resoldre contradiccions pendents, depén que això puga succeir en els pròxims anys. Aquestes reflexions condueixen precissament a caminar cap a eixa direcció, i nosaltres som optimistes, volem ser-ho, perquè estem convençuts que l’escenari actual es propici per a insertar dinàmiques convergents en el discurs i praxi d’aquells que volem treballar per un País Valencià digne i just.
EL DOCUMENT CONTINUA...