La societat valenciana ha anat generant una gran varietat d'agents sociopolítics: les ONG, associacions, fòrums d'estudi i debat i, en general, organitzacions que van configurant gradualment un nou País Valencià en xarxa. Són aquests sistemes reals virtuals els que van creant estats d'opinió, construint discurs públic i configurant una nova societat valenciana políticament més madura i culta.
Simultàniament, les formacions polítiques constituïm la columna vertebral de la vida política democràtica, en convivència amb la resta d'agents socials. La capacitat d'influència d'un partit, més enllà d'una aritmètica electoral concreta que n'augmente puntualment el seu poder de negociació, dependrà del seu suport electoral i aquest depén de les possibilitats que tinga el partit de representar sectors més amplis de la societat.
Una societat valenciana com l'actual, que es va acostant als partits polítics amb demandes cada vegada més explícites d'acord amb el nivell de desenrotllament de la cultura política aconseguida al País Valencià, ens exigeix tindre a punt una organització àgil, eficaç i eficient per als seus electors i els segments socials que vol representar; d'ací la importància d'aquesta reflexió a fi de debatre i acordar, amb la participació de tota l'afiliació, les línies d'actuació de l'organització del BLOC per als propers anys.
L'objectiu del present document és reprendre i actualitzar la reflexió sobre l'organització del BLOC, considerant els desafiaments que ha d'afrontar el partit com a moviment que engloba més de 3.000 afiliats amb una piràmide d'edat més voluminosa en els trams mitjans, un creixement moderat en l'afiliació i un estancament en les persones que confien en el nostre discurs però que, alhora, desitgen aportar al seu desenrotllament, que esperen de nosaltres un paper important en l'articulació política del País Valencià, i que depositen la seua confiança en nosaltres per a sentir-se representats d'una manera útil i honesta.
D'altra banda, el BLOC som un partit que ara mateix ja té una presència institucional i territorial que exigeix un esforç organitzatiu important. El conjunt de 300 regidors/res, dos diputats autonòmics i una diputada provincial ja superen el nostre model organitzatiu, una raó més per tal d'actualitzar l'organització i que això ens permeta assumir cotes institucionals més àmplies.
Tots aquests vectors que van perfilant el futur són, per tant, factors a considerar a l'hora d'anar adequant la nostra organització a les necessitats i reptes d'aquest temps històric. I, en aquest context, el marc del V Congrés Nacional del BLOC és immillorable per a realitzar un treball que, fins ara, aquesta organització no ha abordat en profunditat. Tenim l'oportunitat que, en tot el procés congressual, el conjunt de la militància, per mitjà de les assemblees locals i comarcals, i posteriorment en el mateix Congrés per mitjà dels delegats i les delegades, debata i definisca el model organitzatiu adequat per al nostre projecte polític. I no només això, tenim l'oportunitat que en tot aquest procés siga interioritzat i assumit per tots i cada un dels nivells orgànics del partit, fet que pot facilitar, i molt, un funcionament posterior òptim. Aprofitem-ne, doncs, l'oportunitat.
La guia de treball d'aquesta Ponència d'Organització s'ha sustentat en les premisses següents:
L'actualitat política i social ve determinada, en gran part, per un entorn cada vegada més dinàmic, obert i d'una complexitat creixent. La informació i les noves tecnologies ens ofereixen possibilitats inimaginables fa uns anys, els estats estan immersos en dinàmiques de recomposició i de cessió de sobiranies (noves reformes estatutàries, el procés europeu, la globalització, la crisi econòmica mundial, etc.) i les nacions tracten de reubicar-se de manera adequada en eixe escenari complex i, alhora, ple d'oportunitats.
En l'àmbit organitzatiu, els pròxims temps vénen caracteritzats per canvis i reptes importants:
Al si del nostre partit hi ha un diagnòstic àmpliament compartit sobre l'organització, explicitat en la darrera Conferència Nacional de juny de 2008, Arrelar i Créixer del qual destaquem les referències següents:
A mena de resum, per tot allò que s'ha assenyalat, el coneixement, la comunicació, les aliances i relacions de cooperació amb els agents socials, la reflexió sobre la pràctica de l'organització, etc., són objectius de millora de la nostra Organització. Caldrà aportar solucions realistes per a la millora dels nostres punts dèbils i respondre als nous reptes que ens planteja el País Valencià del segle XXI. Així, la filosofia de la nostra Organització es pot sintetitzar en dos objectius generals:
D'acord amb aquests objectius generals, les prioritats a abordar són:
Els últims anys, el BLOC hem anat definint allò que hem anomenat la política de baix cap a dalt, un model de fer política que es fonamenta en la base social i orgànica del projecte polític a l'hora de definir els missatges, les propostes, les accions i, com no, també els nivells de participació. Això que tradicionalment s'ha fet, d'una manera o d'una altra, al si de l'organització, cal interioritzar-ho, cal estructurar-ho d'una manera organitzada i cal definir estratègies concretes per a dinamitzar-ho. L'objectiu primer d'aquesta manera de fer política és identificar el nostre segment de l'espai polític per tal d'eixamplar-lo i per tal que assolisca el pes institucional i de decisió que volem al País Valencià. És la nostra manera de consolidar el Tercer Espai que volem majoritari.
La política de baix cap a dalt té els seus actors, als quals cal atorgar-los el paper que els correspon en cada moment. L'organització és l'encarregada de dinamitzar eixos actors i fer que el seu treball siga fructífer i profitós per al projecte. Eixos actors són quatre amb perfils, preferències i interessos diferents. Això pot generar tensions que cal anar equilibrant i solucionant de manera constant:
Cadascun d'aquests tipus d'actor tendirà a actuar d'acord amb la lògica de la seua posició en relació a la formació política i, per tant, de maneres diferents. A vegades, s'han representat com anells successius d'implicació, amb els professionals en el nucli i els votants en l'anell exterior, però aquesta representació pot portar a confusions si no es té en compte la diversa casuística sobre les proporcions que suposen cada un d'aquests col·lectius en relació als altres (per exemple, un nombre de militants molt semblant al dels professionals –i, per tant, amb cercles coincidents-, o un nombre de simpatitzants molt xicotet respecte dels militants, etc.) Per la qual cosa sembla més efectiva la imatge d'una piràmide poblacional amb els votants com a base i els professionals al vèrtex superior que, com aquestes pel que fa a les generacions, ens pot mostrar més clarament les diverses proporcions entre grups. És important comptar amb una bona radiografia, constantment actualitzada, dels diferents nivells amb què compta el projecte. L'Organització marcarà les línies d'actuació i de treball per als diferents actors del partit.
a) Principi d'utilitat. El BLOC com a eina al servei dels seus votants
b) Principi d'Organització d'àmbit nacional valencià de base territorial comarcal i municipal.
c) Principi d'igualtat i participació, amb reconeixement exprés de democràcia i pluralitat, en el seu discurs i actuació.
d) Principi de transparència i honradesa en la gestió dels recursos públics i de comportament ètic en l'exercici de la política.
e) Principis de no acumulació de poder i de no confusió entre la figura de què controla i la del que ha de ser controlat.
Una formació política com BLOC que, a més de continuar impulsant les bases polítiques i culturals fonamentals de la identitat nacional, té la vocació de continuar desenvolupant un projecte de Nació Valenciana en el segle XXI exigeix una organització interna que siga impulsora de la reflexió, el debat i la presa de decisions polítiques de forma àgil.
L'organització és una ferramenta al servei de la tasca política del partit:
a) Assumint i actualitzant el nacionalisme polític
b) Amb un model organitzatiu dinàmic, adequat per al partit.
L'aliança estratègica amb els diferents sectors i col·lectius de la societat valenciana, en qualsevol dels àmbits territorials és la millor via per a incrementar i consolidar el nostre suport social
Xarxes de relació amb organitzacions i agents socials
Una certa lectura de la situació actual ens fa intuir un panorama en què, exceptuant potser els espais tradicionals, les relacions socials del nostre partit es limiten quasi exclusivament a les campanyes electorals. Desafortunadament, s'ha anat deixant el camp de la relació i la interlocució amb els agents socials en mans de les institucions públiques i del moviment associatiu.
La importància històrica que per al moviment nacionalista ha tingut la seua capacitat d'inserir-se en el teixit social i la confiança que genera el contacte personal, derrocant “muralles”, ens apremien a reprendre i consolidar l'obertura del partit a la Societat, amb un sistema estructurat de xarxes de relació amb les diverses Institucions, mitjans de comunicació, partits polítics, grups i agents socials. És necessària una organització més relacionada amb la Societat per a poder continuar sent el principal referent polític i agent social del canvi en el País Valencià del segle XXI.
Xarxes de col·laboració amb l'entorn nacionalista
Un dels nostres reptes consisteix a implicar persones que, estant disposades a treballar per un projecte de construcció nacional i social, veuen hui els partits polítics com a organitzacions esclerotitzades. Necessitem la seua aportació i reflexió. És convenient que les organitzacions municipals creen i enfortisquen mecanismes de relació amb els votants.
Xarxes de col·laboració amb electors
És imprescindible que en cadascun del col·lectius arribem al màxim coneixement de quines son les persones que ens voten i contactar amb elles. Per identificar els electors és necessària la col·laboració de tota la militància per mitjà de l'anàlisi de cadascuna de les taules electorals.
Cal una comunicació des del BLOC amb els electors i els electors potencials detectats per mitjà de contactes directes i de les nostres publicacions. Les reunions amb els electors ens donen la millor oportunitat per a conéixer les seues demandes i començar a donar resposta a les seues expectatives.
Els partits polítics són peces fonamentals del sistema democràtic i una bona salut d'aquests és una garantia per al partit i per al conjunt de la ciutadania. Les democràcies contemporànies atribueixen tot un seguit de funcions a aquestes formacions que requereixen per a un compliment ple que al seu si es puga donar efectivament un cert equilibri entre la representativitat social a través de la militància (agregació d'interessos) i la capacitat d'incidir en sectors amplis de la societat (articulació d'interessos).
Relacions amb les institucions
Desenrotllament de la relació entre càrrecs interns i públics. L'efectivitat de la recomanable separació de funcions entre càrrecs orgànics i representatius requereix complementarietat en els discursos i actuacions públiques dels òrgans del partit i dels representants en les institucions.
Els càrrecs públics projecten la major part de la imatge que la ciutadania percep d'un partit polític i disposen dels ressorts necessaris per a poder complir el seu projecte polític. D'ací deriva la importància de l'actuació dels representants en les Institucions, i del mode en què els dirigents del partit connecten amb els càrrecs públics.
La relació entre càrrecs interns i públics és un valor que respon a dos criteris bàsics: a) els càrrecs públics són, a efectes interns, els representants del partit en les Institucions; b) la definició dels objectius i de l'orientació general, el seguiment i l'avaluació de la seua actuació política correspon als respectius òrgans interns del partit.
No obstant això, en la pràctica són els representants institucionals qui, sovint, estableixen els objectius i el fil estratègic conductor dels grans temes polítics i sectorials.
Atesa l'evident importància de l'actuació institucional i de la seua repercussió en l'èxit dels objectius polítics i en la imatge social de partit, d'una banda, i la necessària adequació d'aquesta actuació majoritària en aquells fòrums en què treballem des de l'oposició, és urgent i necessari desenrotllar i concretar com es materialitza la relació entre càrrecs interns i públics. Això ens exigeix establir vies de treball, de comunicació i de coordinació sistemàtics, eficients i eficaços.
Propostes:
Comissions sectorials
Les comissions són molt importants per a l'adequat desenrotllament de les polítiques sectorials. Són instruments necessaris per a implantar, actualitzar, vehicular, realitzar-ne el seguiment sistemàtic i socialitzar les polítiques sectorials del partit, especialment en les àrees en les quals es disposa d'un disseny i un discurs sectorial del partit. Cal que mantinguen un contacte continuat amb les organitzacions socials del sector.
El BLOC és un projecte polític que es fonamenta en la participació directa, principalment de la seua militància, però també dels simpatitzants. Fins i tot, caldria garantir un nivell mínim de participació dels votants i dels sectors que conformen eixe Tercer Espai polític que representa el BLOC.
El contingut dels Estatuts garanteix expressament els mecanismes de participació per a militants i simpatitzants i posen al seu abast tota una sèrie d'òrgans i d'espais de representació pública per a desplegar eixa participació, des dels col·lectius locals i les comarques, fins als òrgans de màxima representació del partit. Un objectiu de l'organització ha de ser que cada militant tinga el seu paper, la seua funció dins del conjunt de l'organització.
És per això que cal aprofundir en el desplegament d'una veritable política de baix cap a dalt que potencie els col·lectius locals com un espai ampli de participació, on es bastisca, a més, el primer nivell del debat i del treball sectorial. Tal i com es fixava en el Pla de dinamització 2007-2011.
Es proposa una estratègia de desenvolupament organitzatiu del partit amb vista a desenvolupar la seua capacitat de realització política, xifrada en l'obtenció d'objectius sobre vots/fons i voluntaris.
Aquesta estratègia pretén superar les limitacions de l'orientació a la venda, generalment adoptada pels partits, per una altra que, gràcies a una comunicació en dos sentits amb els votants actuals i potencials i els seus líders d'opinió, definisca el “producte polític” – tots els comportaments del partit i els seus càrrecs públics que avaluen els electors – com a resposta a les demandes dels mateixos. I que substituïsca la comunicació merament persuasiva per la prestació ser serveis polítics que contribuïsquen a “formar i manifestar la voluntat popular”.
En síntesi, BLOC és un partit:
Des dels seus inicis, el partit elegeix estructurar-se segons la via participativa i el respecte als principis de democràcia interna, davall la premissa que un partit democràtic amb vocació institucional havia de configurar-se organitzativament amb una tensió democràtica i participativa.
Assumits els principis i criteris organitzatius bàsics, es tracta de respondre amb eficàcia les qüestions següents:
La construcció d'acords en el BLOC es realitza per mitjà de processos representatius que tenen com a base les assemblees local i comarcal i els consells comarcals i Nacional, i en el Congrés Nacional.
Propostes:
El Congrés Nacional es constituïx amb caràcter ordinari periòdicament, precedida d'un debat intern en el partit. Té com a missió fonamental: a) realitzar el balanç de l'actuació política del partit en el seu conjunt des de la celebració de l'anterior Congrés Nacional, b) procedir a la reafirmació o reformulació del programa polític del partit, aprovant definitivament els documents ideològics i programàtics, c) analitzar l'organització interna i d) debatre i decidir les propostes de resolució presentades d'acord amb els vies estatutàries i reglamentaries.
El Congrés Nacional és un òrgan consolidat en la cultura organitzativa del partit a què se li encomanen funcions de la màxima rellevància. Ara bé, es constata que el debat constant al seu si de les modificació dels estatuts resta agilitat a l'organització del partit a l'hora d'adaptar la seua normativa interna a les necessitats de cada moment, i també desplaça la discussió d'altres temes d'una importància cabdal com ara l'estratègia política. És per això que cal tendir a un marc estatutari més estable. És necessari que la ponència d'estatuts s'òbriga només per a aquells títols en què es proposen canvis.
La realitat i la dimensió del projecte polític del BLOC fa necessari un nivell organitzatiu més ampli entre l'àmbit local i comarcal i l'àmbit nacional del partit. Tant a nivell de polítiques territorials més àmplies, com de coordinació institucional, de projecció pública i d'organització interna. Al seu dia, s'optà pel Consell de Coordinació Política-CCP, òrgan que, per motius diversos, no ha donat els resultats que s'esperava.
Basant-nos en l'estructura comarcal que ens és pròpia com a organització política, ara s'opta per traslladar eixes funcions, i d'altres, a les federacions intercomarcals.
Dins de l'organització del BLOC, hi ha una sèrie d'òrgans executius en els diferents nivells (Executiva Local, Executiva Comarcal i Executiva Nacional) que tenen la funció de dinamitzar l'organització i traslladar als càrrecs de representació el discurs i les propostes polítiques que conformen el projecte del BLOC.
Les executives són els òrgans col·legiats responsables de vetlar pel desenvolupament quotidià de l'organització en cadascun dels seus territoris. Encarregades d'executar les línies aprovades en les assemblees i consells corresponents i assegurar el seu acompliment; de proposar la realització a la seua assemblea o consell de les accions que considere convenients; d'informar i orientar regularment el conjunt de la seua organització de la situació política i les decisions adoptades; d'estudiar les possibles coalicions, proposant-les al consell nacional; d'elaborar les candidatures a les eleccions municipals en el cas de les executives locals, que hauran de ser ratificades per l'assemblea local i ratificades per l'executiva Nacional. Quan el nombre de militants ho permeta s'evitarà la coincidència entre els càrrecs executius i els organitzatius.
En el cas de l'Executiva Nacional, es veu convenient estructurar-la en dues àrees de treball potents: una de caràcter polític i una altra de perfil organitzatiu. Amb aquesta finalitat es fan les propostes següents:
S'incrementen les garanties per a la militància al Règim disciplinari, separant les funcions judicials del partit de les executives i organitzatives per dirimir els conflictes que se susciten i introduint noves garanties que asseguren la defensa dels expedientats.
La Comissió de Garanties, instància superior judicial de la disciplina del BLOC i màxima garantia dels drets de la militància, assegura la seua independència separant les seus funcions de qualsevol òrgan executiu de l'organització, i així la condició de membre de la Comissió de Garanties és incompatible amb la de membre de qualsevol òrgan executiu de l'organització, del Consell Nacional, de la Comissió de Cooperació Econòmica i de la Comissió Revisora de Comptes. Per a garantir un procediment eficaç es crea la figura de la Secretaria de la Comissió de Garanties, reservada a una persona amb un perfil tècnico-jurídic, que formarà part amb veu però sense vot.
Per a garantir un procediment més eficaç del màxim òrgan de fiscalització comptable del BLOC es crea la figura de la Secretaria de la Comissió Revisora de Comptes, reservada a una persona amb un perfil econòmico-contable, que en formarà part amb veu però sense vot.
A les incompatibilitats existents amb la pertinença a la Comissió Revisora de Comptes amb formar part de la Mesa del Consell Nacional, de la Comissió de Garanties i de qualsevol òrgan executiu de l’organtizació, s’afegeix la de membre de la Comissió de Cooperació Econòmica, de nova creació.
Els aspectes bàsics del règim electoral intern han de ser regulats en els Estatuts prenent en consideració criteris bàsics: a) senzillesa en la mecànica dels procediments; b) vigilància per a assegurar la igualtat d'oportunitats per a tots els candidats i candidates; c) garantia de llibertat i secret del vot personal; d) eficàcia del procés. Amb aquest horitzó, s'han d'aclarir o concretar:
La nostra organització arrossega un dèficit històric que és el moment de superar. La tradició mateix del nostre projecte polític ha fet que, des dels seus orígens, el BLOC s'haja estructurat a partir del municipalisme i dels col·lectius locals. Això ha tingut molts avantatges, com ara assentar el projecte en la realitat més pròxima al ciutadà, els municipis, però, en molts casos, una visió de vegades massa localista, o fins i tot excessivament comarcal, ens ha dificultat desplegar un veritable projecte de País Valencià, coordinat, impulsat i dirigit des dels òrgans de direcció i des de la seu nacionals. Com ja hem dit, la dimensió que va prenent el projecte fa necessari un canvi de cultura important. Sense deixar de costat allò que ens ha fet forts, la presència municipal, hem de bastir una organització nacional potent, professionalitzada, moderna i àgil.
L'horitzó del BLOC a mitjà o llarg termini albira un partit en el que s'ha de visualitzar la seua naturalesa nacional: la nostra pervivència com a nacionalistes, com a partit present i útil, passa per reforçar, en la pràctica, l'organització nacional, alhora que s'impulsen els reptes de cada àmbit territorial.
Propostes:
2.1. PARTICIPACIÓ
El debat, la confrontació d'idees, l'actualització del discurs polític, són qüestions que van quedant reservades als dirigents i, a més, es practiquen bàsicament a través dels grans mitjans de comunicació. En aquest context, l'afiliació corre el risc de vore reduït el seu paper a contribuir, a crear una imatge de mobilització en els períodes preelectorals.
Perquè qualsevol persona afiliada puga desenrotllar-se en un partit i disposar d'un corpus sòlid de coneixement polític, són imprescindibles la informació, la formació i la participació directa en la vida del partit. És a través de la participació i la corresponsabilitat, elements fonamentals de cohesió interna, com s'assumeix individualment i col·lectivament la necessitat d'informació i de formació.
Propostes:
2.2. COMUNICACIÓ BIDIRECCIONAL
Tal com hem expressat, és necessari que l'afiliació dispose de les claus del que “està passant” en els grans temes polítics, nacionals i territorials, globals i sectorials, ja que només així podran treballar eficaçment en la seua àrea d'influència. És especialment important centrar l'atenció en els càrrecs municipals interns i públics, per ser les persones en què es visualitza el partit al llarg i ample del País Valencià
La comunicació, tant l'horitzontal com la vertical, ha de ser bidireccional perquè la participació i la cohesió interna siguen una realitat cada vegada més sòlida. És la comunicació bidireccional la que manté i consolida la perspectiva política.
D'altra banda, la informació sistemàtica sobre el treball que es desenvolupa en les comissions i en els fòrums parlamentaris és imprescindible per a un exercici coherent de la labor política a nivell local. Per tant, l'EN i els òrgans nacionals corresponents han d'arbitrar els instruments per a la comunicació eficaç.
Propostes:
Planificar i desenrotllar un Pla de Comunicació Interna (PCI), determinant, almenys, els aspectes següents:
2.3. COMUNICACIÓ I POLÍTICA 2.0
Una de les mancances tradicionalment més acusades pel valencianisme polític, i que la militància tornà a posar de manifest a la darrera Conferència Nacional, és la referida a la nostra feblesa comunicativa. Així mateix , és també significativament present la idea que cal simplificar els nostres missatges a fi de visualitzar-los de la manera més nítida possible minimitzant així el risc de caure en l'ambigüitat o en la tergiversació interessada que d'ells poden fer altres mitjans o agents.
Al respecte resulta obvi afirmar que no disposem de les solucions definitives per a superar el bloqueig informatiu al qual ens condemnen els mitjans públics , i molt especialment RTVV, ni l'arraconament o caricaturització que massa sovint ens reserven els mitjans privats quan bona part d'ells responen als interessos dels dos principals partits estatals. Així doncs sense renunciar a l'aplicació d'estratègies de comunicació tradicionals haurem de reforçar aquelles estratègies comunicatives basades en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que permeten una major claredat i, a més a més, ens atorguen el valor afegit de la modernitat i la innovació tan valorats al nostre espai.
Els darrers anys les TIC han revolucionat la comunicació i amb ella també la manera de participar en política. Establint paral·lelismes amb la batejada com Web 2.0, ja és habitual parlar d'una Política 2.0 caracteritzada per una gran interactivitat i una comunicació no ja bidireccional sinó multidireccional, amb gran diversitat d'emissors i receptors. Així, la Política 2.0 permet fer servir la xarxa com una plataforma de comunicació col·lectiva i no un simple aparador per al producte polític.
Les TIC a més a més són una ferramenta fonamental per fer realitat la màxima de la “Política des de baix cap a dalt” ja que permeten al BLOC una major transparència i la implicació de la militància i del conjunt de la seua base social en la definició del projecte polític, així com en la seua socialització mitjançant el ciberactivisme. Les TIC afavoreixen el diàleg directe, constant i fluid del BLOC amb la societat valenciana i molt especialment amb la seua base social, permetent substituir el tradicional paper d'agent passiu d'aquesta per un de major implicació
Les xarxes socials bàsiques per al desenvolupament de la Política 2.0 (blogs, Facebook, youtube, flicker, twitter, etc...) s'han demostrat ja fonamentals per a canalitzar la participació política especialment en les campanyes electorals i cal que el BLOC ordene i planifique el seu ús per tal d'optimitzar els beneficis d'una comunicació multidireccional i expansiva.
Des de la perspectiva de la comunicació cal assumir la necessitat d'actuar en campanya permanent afavorint una mobilització constant d'aquelles persones disposades a exercir un paper de ciberactivistes. En aquest sentit, càrrecs electes, persones candidates, militància i simpatitzants han de poder trobar les ferramentes necessàries per a dur a terme la seua tasca , d'una manera el més coordinada possible i en relació amb les necessitats específiques de cada moment
El BLOC ha d'assumir la necessitat de revolucionar la seua estratègia comunicativa doncs la realitat confirma que un ambiciós projecte polític i una bona praxi política necessiten també d'un important esforç comunicatiu per a la seua socialització entre la societat. En aquest sentit podem afirmar que en política “allò que no es coneix, no existeix”.
Així doncs cal prioritzar la redacció d'un Pla integral de comunicació, tant interna com externa que puga fer front a les problemàtiques relacionades amb la matèria.. Entre d'altres aquest Pla integral comunicatiu hauria de donar resposta a les següents necessitats:
3.1 CÀRRECS PÚBLICS
La capacitat per a la gestió i el saber fer són absolutament imprescindibles en aquest àmbit, juntament amb una projecció positiva a l'hora de fer un discurs polític i de transformar en actuacions públiques les propostes i els posicionaments assumits pel partit.
Propostes de millora
3.2 CÀRRECS INTERNS I AFILIACIÓ
Propostes de millora
A fi de portar endavant el model organitzatiu que es proposa, cal una aposta forta per dotar el BLOC d'una administració i d'unes finances òptimes. I per òptimes hem d'entendre dimensionades a la realitat econòmica del partit, però també a les necessitats organitzatives d'un projecte amb les dimensions i la implantació territorial que té el BLOC. Així, en el funcionament caldrà introduir processos i procediments d'eficàcia, eficiència, modernitat i optimització de recursos, però també de corresponsabilitat de tots i totes en l'estructura nacional.
Cal fer un pas més enllà i introduir elements que permeten un equilibri pressupostari i de finançament en els diversos nivells del partit, i també garantir una mínima estructura administrativa i política que permeta desplegar l'acció política en els diversos àmbits territorials.
D'altra banda, hi ha la legislació vigent, que obliga els partits polítics a una determinada gestió financera dels seus recursos. És per això que es fan les propostes següents:
L’existència dels anomenats Think-Tanks possibilita l'estudi a mitjà i llarg termini de la política. Són utilitzats per tots els partits polítics, però fins ara el BLOC encara no ha disposat d'aquestes eines. Es proposa la creació d'una fundació amb l'objecte difondre el pensament polític basat en els valors de la llibertat, la democràcia, el valencianisme i el progrés social del poble valencià
La Fundació tindrà la missió de fomentar el coneixement i la difusió del pensament valencianista, ajudar en l'estudi i investigació del nous corrents de pensament actuals, promoure els debats que considere oportuns, així com elaborar i subministrar informació sobre tots els temes que signifiquen un avanç per a les ciutadanes i els ciutadans del País Valencià.
Per tal que estiga incardinada en el treball polític del partit és convenient que és coordine amb l'executiva nacional i que alguns dels seus membres, preferentment els de màxima representació siguen membres del Consell Nacional.
El nom de la Fundació és convenient que faça esment a un valor relacionat amb el valencianisme progressista o una persona que haja dedicat la seua vida en la defensa dels valor abans citats.